2. Estudi de l'aigua com a recurs

Video de les fases del cile de l'aigua


http://www.youtube.com/watch?v=9U-5e2ssOWg


Cicle de l'aigua:

• Evaporació: L’aigua dels oceans, mars, rius i llacs... S’evapora, i també a les plantes en el fenomen de la transpiració. Aquests dos processos s’ajunten anomenant-los evapotranspiració.
  
  
• Precipitació: Quan l’aire està saturat de vapor d’aigua i la temperatura es baixa, el vapor d’aigua es condensa, i Així es formen els núvols. Si la temperatura es extremadament baixa en comptes de gotes es formen petits cristalls de gel (procés de sublimació). Quan les petites gotes tenen la mida i el pes suficients per caure, cauen en forma de precipitació, i en el cas dels petits cristalls de gel, en forma de neu o calamarsa.
  
  
• Infiltració: Aquest fenomen ocurreix quan l’aigua que arriba al terra, penetra i passa a ser subterrània i surt a l’exterior en forma de deus. Part de l’aigua infiltrada torna a l’atmosfera per evaporació o transpiració (en el cas de que sigui absorbida per les arrels de les plantes), una altre part s’incorpora als aqüífers.
  
  
• Escorrentia: Es refereix als diversos mitjans per els quals l’aigua llisca cap avall per la superfície del terreny. En els climes mitjanament secs, la escorrentia es la principal causant de l’erosió.
  
  
• Circulació subterrània: Té dos modalitats; la primera, que es en zones del riu de poca profunditat, la circulació es cap avall. La segona, que es dóna als aqüífers i que omple els porus de les roques permeables.
  

Explicació del cicle amb un còmic

Ecosistemes acuàtics

Els ecosistemes aquàtics són aquells en els que els animals i les plantes viuen o es relacionen en l’aigua. Depenent del tipus d’aigua podem distingir diferents tipus d’hàbitat aquàtics:

Aigua dolça, es divideixen:

1. segons la renovació de l’aigua:

• Aigües estancades
  
• Aigües que corren

2. Segons el moviment del aigua:

• Lenític: és l’aigua que no es mou o que té poc cabdal. Són els llacs, els estancs i les llacunes.


• Lòtic: sistema d’aigua corrent com els rius i els manantials.
  
• De humitat: lloc on el sòl esta saturat d’aigua o inundat per una part de l’any

Aigua salada, es divideixen:

1. segons la profunditat de les aigües:

• Costa
  
• Mar poc profund


• Mar profund
  

2. Segons el que ocupin podem distingir 2 tipus de dominis:

• Domini bentònic: els que van de la línia de costa fins a les fosses oceàniques. El mes conegut per a nosaltres es el litoral. És on viuen els organismes adaptats al moviments continus del onatge, les marees i els corrents costaners.
  
  
• Domini pelàgic: ocupen la massa d’aigua marina i habiten els organismes de plàncton i els nedadors. Hi ha 2 regions
  o zona oceànica : zona d’alta mar
  o zona nerítica: propera a la costa, damunt de la plataforma continental

Tots els ecosistemes estan compostos per components vius (biòtics) i no vius (abiòtics).

• Components Biòtics: són els animals i les plantes que formen un ecosistema.
  
• Components Abiòtics: presenten uns factors físics i químics que tenen diferents efectes sobre els ecosistemes els quals pertanyen:
  
  1. Físics: la llum solar, la temperatura, les precipitacions, el vent, l’altitud, la longitud i els corrents d’aigua.
  2. Químics: el nivell de l’aigua i de l’aire, la concentració d’oxigen d’un area i el nivell de nutrients del sòl
  

Relacions entre els diferents tipus d’ecosistemes

Els ecosistemes aquàtics també es poden relacionar amb altres. Hi ha moltes formes de relació:

Molts essers vius aquàtics serveixen d’aliment per a animals terrestres, com per exemple l’àliga, que s’alimenta de peixos.

També hi ha molts insectes que per reproduir-se necessiten l’aigua dels llacs o del pantans. El que fan es dipositar les seves larves a l’aigua i aquesta s’encarrega de proporcionar els nutrients necessaris per al creixement i desenvolupament d’aquests.

A més podem relacionar l’ecosistema aquàtic amb l’ecosistema urbà, ja que els éssers humans necessitem l’aigua per moltes activitats quotidianes.

Un altre factor, es la manera de relació entre les diferents localitzacions d’aigua. Per exemple l’aigua que es troba embassada a una altre província ens arriba a nosaltres mitjançant sistemes de canonades.


Relació de l'aigua amb el sorgiment de les primeres civilitzacions

Els antics egipcis anomenaven el seu país kemet que significa “terra negra” això és perquè aquesta era una terra cultivable. Això és gracies al Nil que
cada any dipositava en la seva inundació anual de les terres egípcies, el llimo que feia fèrtil la terra. Sense el Nil Egipte seria un desert.

En l’antic Egipte la vida es desenvolupava al llarg del Nil. A la vorera del riu es trobaven els camps de cultiu i darrera d’aquest es trobava el poble que estava una miqueta més elevat que el riu per evitar ser inundat per aquest en les seves crescudes.

Les estacions del any i la distribució dels treballs es repartien segons les inundacions que el Nil patia cada any. A l’antic Egipte solament tenien tres estacions:

1. Caklet: És la primera estació i començava a la meitat de Juliol quan es produïa la inundació de les terres per el riu Nil.


2. Peret: Començava al setembre i es produïa quan les aigües tornaven al seu cabdal. Era l’època de la sembra i la germinació.


3. Shemu: Era l’estació que anava d’abril a juny i era l’època de maduració i recol·lecció.
   

Els egipcis van haver d’aprendre a controlar les crescudes i baixades del riu ja que si la crescuda era massa forta o massa dèbil significava ambrona. També van haver de crear sistemes de regadiu perquè hi havia parts de Egipte a les que no arribava el Nil i tenien que traslladar el aigua. A demés van crear preses i dics per emmagatzemar l’aigua si calia.

També van utilitzar el Nil com un mitja per el desenvolupament del comerç i el trasllat d’un lloc a un altre del país.

Mesopotàmia significa en grec “entre rius”, això és perquè aquesta regió estava situada inicialment en un territori situat entre els rius Tigris i Eufrates. Avui en dia aquesta terra compren el territori de Irak i de l’est de Síria.

L’abundància d’aigua va fer que aquests territori tingués una gran riquesa natural, fins a arribar al punt en que la Bíblia situés el paradís en aquesta terra.

Gracies a aquests dos rius es va poder desenvolupar una civilització que després seria una de les més grans de la historia. Això és perquè aquests rius van oferir unes condicions optimes per a un desenvolupament que va canviar el curs d’aquesta: el naixement de la agricultura.



Amb l’arribada de l’agricultura es va crear la primera societat humana sedentària i civilitzada. Es van construir ciutats i pobles molt importants i Mesopotàmia es va convertir en una terra molt rica.

Va ser en aquesta terra en la que va començar un sistema de escriptura, i es creu que va ser en temps del sumeris. Això es va produir uns 3.500 anys abans de Crist. A partir de invenció de l’escriptura els habitants de aquestes terres van començar a utilitzar les matemàtiques, la roda, els diners, el reg artificial i les lleis.



Estat de la qüestió a Espanya


Els embassaments espanyols es troben gairebé un 20 per cent per sota dels seus valors normals (la mitjana dels deu últims anys), segons l'informe de conjuntura del Ministeri de Medi Ambient.


Els embassaments(per a agricultura i consum humà) es trobaven al 40,8 per cent de la seva capacitat.


La segona arrancada més seca en 60 anys Els primers cinc mesos de l’any hidrològic s’han convertit en la segona arrancada més sec dels últims 60 anys, Les abundants pluges caigudes a Espanya durant l’ultima setmana han aconseguit que el nivell dels embassaments se situï en xifres similars a les anteriors a l’inici de la sequera.Segons les últimes dades del Ministeri de Medi Ambient, s’ha de retrocedir fins a l’agost del 2004 per trobar als embassaments .


XIFRES DELS EMBASSAMENTS MES IMPORTANTS D’ESPANYA


Conca Duero (25-03-2008)

Capacitat conca : 7463 hm3
Aigua embassada: 4012 hm3 (53.76%)
Aigua embassada 2007 : 6109 hm3 (81.86%)
Mitja de l’aigua embassada en els 9 últims anys: 5293 hm3 (70.93%)



Conca: Ebre (25-03-2008)

Capacitat conca: 7403 hm3
Aigua embassada: 3550 hm3 (47.95%)
Aigua embassada 2007 :4847 hm3 (65.84%)
Mitja de l’aigua embassada en els 9 últims anys: 4793 hm3 (64.76%)

Conca: Guadalquivir (25-03-2008)

Capacitat conca: 7313 hm3
Aigua embassada:2640 hm3 (36.10%)
Aigua embassada 2007: 3165 hm3 (43.28%)
Mitja de l’aigua embassada en els 9 últims anys: 4634 hm3 (63.38%)


Conca: Guadiana (25-03-2008)

Capacitat conca: 8292 hm3
Aigua embassada: 4560 hm3 (54. 99%)
Aigua embassada 2007: 5335 hm3 (64.34%)
Mitja de l’aigua embassada en els9 últims anys: 5779 hm3 (69.70%)

Conca: Tajo (25-03-2008)

Capacitat conca: 11009 hm3
Aigua embassada: 5168 hm3 (46.94%)
Aigua embassada 2007: 6615 hm3 (60.09%)
Mitja de l’aigua embassada en els 9 últims anys 6625 hm3 (60.18%)

Conca: Catalunya Interna (25-03-2008)

Capacitat conca: 740 hm3
Aigua embassada: 150 hm3 (20.27%)
Aigua embassada 2007: 283 hm3 (38.24%)
Mitja de l’aigua embassada en els 9 últims anys: 383 hm3 (51.83%)

Embassaments en Espanya

Cartell: "L'aigua com a recurs"