Els principals usos als que es destina l’aigua són:
- l’agricultura: Els conreus necessiten ser regats amb aigua per poder desenvolupar-se correctament. Es predominant als països poc desenvolupats que encara no s’han industrialitzat.
- Indústria: A la industria es necessària l’aigua per fabricar segons quins productes. Predomina als països industrialitzats on es fabriquen grans quantitats de productes. L’aigua s’utilitza especialment en el procés de refrigeració.
- ús domèstic: La quantitat d’aigua utilitzada per l’ús domèstic depèn de si es dona en un país pobre o ric. En els països desenvolupats, és el sector que més aigua consumeix.
- altres (font d’energia): L’aigua es una energia renovable molt utilitzada a les fàbriques. També hi ha altres usos de l’aigua com el desenvolupament forestal, la ramaderia...
España, distribució de l'aigua en els principals sectors:
A Espanya el prinicipal ús de l’aigua es el domèstic, ja que és un país desenvolupat i totes les cases tenen aigua potable, i normalment no tenen una única aixeta, sinò com a mínim 3. L’aigua s’utilitza molt a les cases, però també es el principal us de l’aigua perquè molts cops no s’aprecia la quantitat d’aigua que es té i no es fa un bon ús.
El següent ús principal es la indústria. Espanya es un país molt industrialitzat, la industria hi es predominant i es una de les principals fonts d’ingressos. Quasi tots els productes necessiten d’aigua per a ser fabricats, ja sigui per netejar-los, per millorar-los, per obtenir energia a partir de l’aigua... I com que a Espanya hi ha una gran quantitat de productes fabricats, el gast d’aigua a la indústria es molt elevat.
Per últim, el tercer ús predominant es l’agricultura. S’utilitzen molts sistemes de regadiu per als nostres camps de conreu, per això també hi ha un gast important a l’agricultura.
Sud-àfrica, distribució de l'aigua en els principals sectors
Sud -Àfrica es un país en vies de desenvolupament, per això, el camp en el que més s’utilitza l’aigua es a l’agricultura i no a la indústria. Tenen molts camps de conreu i aquesta es la seva principal font d’ingressos. Han de regar tots aquests camps i per això gran part de l’aigua va destinada a l’agricultura.
En quan a l’ús domèstic: no tenen aigua potable a totes les cases i, per tant, el seu ús queda reduït a un 11%, a més, l’ús domèstic que fan de l’aigua es més controlat i millor que a Espanya, ja que com l’aigua no es tant abundant, no en fan un ús descontrolat.
La indústria no predomina gaire, ja que al no ser un país desenvolupat, te poques indústries i per tant l’aigua enviada ocupa només el 8% del total de l’aigua.
Per últim, gran part de l’aigua es utilitzada en el desenvolupament forestal i en el medi ambient.
Principals usos de l'aigua a nivell domèstic
En la següent taula es representen diferents trams que corresponen a diferents persones (la que estalvia, la que no estalvia i la que es pot permetre grans jardins i piscines, per exemple en un hotel). Conté diferents usos domèstics i la quantitat de litres que consumeix cada una d'aquestes persones.
video del mal us de l'aigua
http://www.youtube.com/watch?v=T1muMl-IutQ
Sobreexplotació i alteració del flux de l'aigua
1. La demanda dels recursos hídrics a Espanya
La demanada d’aigua a Espanya, es centra principalment en: L’abastament de la població, la demanda industrial i el regadiu. També part de l’aigua serveix pels requeriments ambientals.
- L’abastament de la població:
Aquesta demanda es aquella que serveix per l’ús tant domèstic com el d’altres activitats (industrials o de serveis)
En les àrees amb grans limitacions hidrològiques es concentra la urbanització i hi ha un gran desenvolupament del sector turístic.
Mapa de densitat de població
Aquesta situació incrementa el risc d’escassesa degut a la sobreexplotació de les aigües. Aquesta és ocasionada per dues raons fonamentals:
- L’elevat consum de l’aigua de la població, que provoca sequeres.
- L’abastament a la població requereix recursos de bona qualitat i això redueix
els graus de llibertat amb que poden ser afrontades les situacions de sequera.
- Demanda Industrial:
Aproximadament el 5% dels consums totals de l'aigua estan dedicats a usos industrials, com la producció energètica (refrigeració i hidroelectricitat).
Mapa de distribució territorial de la activitat industrial.
- El regadiu:
El regadiu és el principal ús de l'aigua a Espanya, amb una demanda hídrica superior als 24.000 hm3/any, el que representa gairebé el 80% dels consums totals. L’agricultura, juntament amb l’abastament de la població, són els principals causants de la sobreexplotació de les aigües que originen greus sequeres i molta contaminació.
2. Desajustaments entre demanda i disponibilitat de recursos hídrics
Sistema d'explotació: àmbit territorial que engloba un conjunt d'elements naturals, infrastructures hidràuliques i normes d'utilització dels recursos hídriccs que permeten establir els subministraments d'aigua.
Hi ha dues grans riscos d'escassesa existents en els sistemes d'explotació:
- Escassesa estructural: quan l'aprofitament màxim del recurs (incloent reutilizació, dessalinització i transferències actuals) no arriba a cobrir les necessitats del consum.
- Escassesa conyuntural: quan les necessitats del consum estan molt prop dels índexs d'aprofitament màxim de l'aigua i, per tant, una situació hidrològica adversa pot ocasionar problemes de subministrament.
Mapa de risc d’escasses en els sistemes d’explotació.
Contaminació dels recursos hídrics
1. La contaminació de l'aigua dolça
La contaminació de l'aigua és causada per grans quantitats de matèries estranyes que s’aboquen en els ecosistemes aquàtics alterant-ne l’equilibri.
En les aigües viuen bacteris descomponedors que transformen la matèria orgànica en sals minerals consumint oxigen. Abans els rius i llacs es mantenien nets gràcies a aquests bacteris, però avui en dia, aboquem tants productes contaminants que el procés d'autodepuració natural s’esdevé inútil en moltes ocasions.
-Agents contaminants
- Les aigües residuals domèstiques: provenen de cases, escoles, hospitals...
Contenen substàncies contaminants orgàniques (orina, restes de menjar...), microorganismes patògens (de persones malaltes...) i productes de neteja, olis i restes de pintures.Els detergents tenen grans quantitats de fosfat que contaminen les aigües.
- Les aigües residuals agrícoles : provenen de l’aigua del reg. Contenen fertilitzants i pesticides.
- Les aigües residuals d'origen industrial
Contenen productes que no es descomponen (llaunes...) i substàncies tòxiques com l'arsènic, el cianur, el crom, el plom, el cadmi, l'anhídrid sulfúric i olis.
- Les aigües d’escorriment: circulen pels carrers i teulades quan plou.
Contenen tota mena de materials: plàstics, material d’enderroc, papers, llaunes...
- Aigües residuals ramaderes: purins o fems procedents del bestiar de les granges.
Si s’utilitzen per adobar la terra en excés o s’aboquen als rius, s’infiltren i acaben contaminant les aigües del subsòl.
- La contaminació per intrusió:
Es produeix quan per raó d’una extracció excessiva de l’aigua d’un aqüífer es barreja l’aigua salada del mar amb l’aigua dolça d’aquest (salinització). Això afecta a les aigües subterrànies.
- Conseqüències
L’Eutrofització
És el creixement massiu d'algues en un ecosistema aquàtic per la utilització de: detergents, adobs i purins.
Aquests aporten a l'aigua gran quantitat de fosfats i nitrat, substàncies que les algues fan servir com a nutrients i amb les quals es reprodueixen desmesuradament. Això fa que l'aigua es torni tèrbola i verda.
Els bacteris descomponedors transformen les restes d’algues mortes en sals minerals consumint oxigen que aviat és insuficient. Això provoca la mort massiva dels peixos, de les algues i d'altres organismes que viuen a l'aigua.
D’aquesta manera, es multipliquen els microorganismes anaerobis. Aquests no necessiten oxigen per descompondre la matèria orgànica però desprenen metà, àcid sulfúric i altres substàncies d'olor i gust desagradable, i de vegades tòxiques.
Salinització de l'aigua dolça
Quan s'extreuen grans quantitats d'aigua de pous i aqüífers subterranis, l’aigua salada del mar s'infiltra i es barreja amb l’aigua dolça que encara queda a l'aqüífer. Com a conseqüència, l'aigua extreta esdevé cada cop més salada, fins que arriba a no ser potable.
La contaminació tèrmica de les aigües
Es provocada per les indústries que augmenten la temperatura de l'aigua per refrigerar les màquines. Si l'aigua calenta es retornada als rius, llacs i embassaments, la quantitat d'oxigen de l'aigua disminueix, ja que com més alta és la temperatura, menys oxigen es dissol a l'aigua. Aquesta falta d'oxigen provoca la mort de molts éssers que viuen a l'aigua.
La contaminació de les aigües
Pot comportar problemes de salut per a les persones que les utilitzen banyar-se o per beure. Al nostre país, el seu consum provoca malalties com ara, afeccions gastrointestinals, otitis, infeccions urinàries, conjuntivitis, etc.
-Possibles solucions
- Evitar la utilització de productes de neteja agressius amb el medi o rics en fosfats.
- No abocar a l'aigua líquids no solubles que en dificulta l'oxigenació (com pintures i olis), si no portar-los a la deixalleria.
- No llençar a l'aigua objectes que haurien d'anar a les escombraries.
- Escollir productes reciclats.
- Consumir fruites i verdures procedents d'agricultura biològica, que no utilitza adobs nitrogenats ni fosfats.
- Els agricultors han d'evitar la utilització excessiva de fertilitzants i plaguicides químics.
- Els pagesos han d'evitar l'abocament a l’aigua i la utilització en excés de purins.
- A la indústria cal tornar a utilitzar l'aigua que es fa servir per a refrigeració.
- Les fabriques han d'evitar abocar substàncies tòxiques a l'aigua.
- Mantenir els carrers nets per tal d'evitar que l'aigua de pluja arrossegui les deixalles llençades al carrer i s'incorporin als rius.
- Cal depurar les aigües abans d'abocar-les als rius.
2. Contaminació de l'aigua salada
El mar és un univers ple de vida. Si l’utilitzem com un gran abocador, destruirem els meravellosos recursos que ens ofereix (pesca, mitjà de transport de mercaderies i persones...)
- Agents contaminants
- El petroli: a causa d’accidents i les col·lisions petroliers.
Provoquen perillosos abocaments de petroli.
- Els metalls pesants i residus químics: provenen de les indústries.
Aquestes utilitzen substàncies químiques i metalls pesants (mercuri, coure, arsènic, ferro...) que poden anar a parar als rius i al mar i contaminar.
- Els pesticides i els fertilitzants: provenen de l'agricultura.
S'incorporen als rius de la zona i acaben arribant al mar.
- Fems de les granges
Van a parar als rius, que els conduiran fins al mar.
- Aigües residuals
Van a parar al mar des de les clavegueres. Les aigües residuals contenen substàncies que enverinen els rius i els mars i comporta problemes de salut.
- La radioactivitat Les centrals nuclears utilitzen aigua per refrigerar el seu nucli. Després descarreguen aquesta aigua radioactiva al mar.
- Les deixalles provenen de les tripulacions dels vaixells i de la ciutat. Molts vaixells llencen les escombraries per la borda i els rius dipositen a les platges i a les aigües del mar els residus de les ciutats.
- Conseqüències
- El petroli abocat al mar pot cobrir les plomes dels ocells o el pèl dels mamífers marins provocant la seva caiguda, cosa que impedeix que es puguin afrontar els canvis de temperatura i així morir de fred. També poden morir ofegats per les capes de petroli que impedeixen la fotosíntesi i la respiració dels éssers vius.
- Quan les aigües residuals (nutritives per les algues) són abocades al mar, les algues es reprodueixen molt ràpidament i cobreixen la superfície de l'aigua. Quan moren, es converteixen en una mena d'escuma bruta que irrita la pell de les persones.
- Si s'aboquen aigües residuals amb molta matèria orgànica, els bacteris descomponedors consumeixen l'oxigen més ràpidament. Aquest no és reemplaçat i els nivells d'oxigen baixen provocant la mort de molts peixos i altres animals marins.
- Les deixalles abocades al mar són perilloses per a les persones i per la fauna:
- el vidre de les ampolles pot causar ferides i la mort d'alguns animals
- Les anelles de plàstic que uneixen les llaunes de refrescos poden ser mortals per als animals marins perquè se'ls enreden al coll o al cos.
- Les substàncies químiques i els metalls pesants acaben enverinant als peixos i provoquen problemes de salut en les persones que consumeixen aquests animals.
- Possibles solucions
- Depurar totes les aigües residuals abans d'abocar-les al mar.
- No netejar els dipòsits dels vaixells petrolers amb aigua de mar.
- No llençar les escombraries per la borda dels vaixells ni a les platges.
- No llençar olis ni combustibles al desguàs de casa, als rius, al mar...
- Trencar els recipients de plàstic i tallar les anelles de plàstic que uneixen les llaunes de refrescos abans de llençar-los.
- Reciclar el vidre i totes les deixalles sempre que sigui possible.
- Fer complir tots els controls i inspeccions per tal de reduir el nombre de vaixells que no compleixen les normes de seguretat i contaminació.
- Denunciar els abocaments d'aigües residuals no tractades.
porcentaje, ya que en un hombre adulto sano representa alrededor del 65% de su peso corporal y en el cuerpo de un recién nacido el 80%.
